ADVENTURE RIDING I SEGURETAT
- Home
- ADVENTURE RIDING I SEGURETAT
Roba i protecció ideals segons el teu perfil de pilot
A ningú se li escapa que el sector de l’adventure riding està experimentant un creixement exponencial en els últims anys, gairebé a remolc de tot el sector de la moto, amb xifres que l’avalen i que són increïbles. Els mateixos fabricants de motos es divideixen entre els que competeixen per treure el nou model adv a costa de ser una revisió cosmètica de l’anterior, i els que intenten surfejar l’onada traient la seva primera interpretació del ‘deus ex machinaencara que sempre hagin format part d’un sector totalment diferent”.
Tot i que és possible que estem vivint una espècie d’ inflació de models adventure, pocs dels quals són realment models d’ adventure, la competència sempre ha portat a l’ obligada evolució dels productes amb innovacions sovint interessants, sobretot des del punt de vista del client final. Paral·lelament, els sectors de la roba tècnica, la protecció i els accessoris han pres la mateixa direcció, creant productes híbrids que troben el seu lloc entre els productes clàssics de carretera/touring i els específics d’enduro/mx.
No obstant això, la ràpida evolució del sector ha creat “fantasmes”: molts motoristes han decidit convertir-se al tot terreny seguint el corrent o l’enamorament de les gelants imatges de les xarxes socials. Arribats en gran part de l’asfalt, l’ús de motos ja no especialitzades i incòmodes, sinó de dos cilindres, sovint ultratecnològiques, similars a les de tota la vida, ha permès eliminar el “mur de Berlín” entre els dos mons. La part positiva va ser que va acostar molta més gent al polsegós món de terra i fang, moltes vegades vist de reix; però com tota moneda té dues cares, la negativa és que gent sense experiència off-road es troba a la muntanya amb míssils de 250 kg i sense la protecció adequada…
Atès que la seguretat sempre és al centre de tot, vegem els quatre perfils principals d’adventure rider amb els pros i els contres de la seva roba tècnica.
Principiant
Sempre ha fet servir moto de carretera, potser customitzades; un amic del grup va comprar la Teneré i penja fotos atractives en el seu perfil personal d’instagram. Ens trobem, xerram i ens adonem de l’entusiasme contagiós de l’aspirant a pilot d’aventura que ara pot explorar el món sencer i després, “fins i tot es pot fer enduro amb aquesta moto… ¡mira a Pol Tarrés i Kirian Mirabet! Arriba a casa a la nit, encén l’ordinador i es veu immers en un món de fantasia a l’estil de Jumanji, amb totes les trampes; però aquestes les descobrirà amb el temps. Arriba la moto, s’instal·len els accessoris d’aventura (maletes rígides, llums addicionals, barres de protecció, etc.) i sortim a donar els nostres primers passejos. Analitzem la roba:
- Botes:
les de sempre perquè les motos són motos, de vegades fins i tot baixes; també he vist sabatilles de muntanya i botes militars… Els materials són resistents, protecció de malèolos, sola gruixuda…- Pros: són còmodes i no gastes diners en un parell de botes “redundants”.
- Contres: el context és completament diferent i la moto, sobretot al principi, la ‘recolzes’ molt sovint… que no sol passar en carretera, amb sort. Falten materials adequats per ser ‘maltractats’, reforços reals al turmell i el peu (entre les articulacions més complexes del cos), rigidesa torsional i altura.
Vestit: aquí passem d’un vestit de carretera amb protectors integrats a uns vaquers amb jaqueta touring… al final les proteccions són aquí.- Pros: de nou, es tracta de peces que ja posseeixes normalment i que, de fet, porten proteccions integrades.
- Contres: A nivell general, no hi ha grans problemes amb l’ús d’un vestit de cordura d’estil touring. Hi ha tres “inconvenients” principals: l’offroad implica moure’s molt i conduir diversos quilòmetres de peu. Tot aquest moviment està limitat, més o menys segons el model, per les característiques mateixes dels models touring i pel pes A més, sovint passaràs calor i obrir les cremalleres de ventilació no sempre ajuda gaire. Treure’s la jaqueta (o obrir-la) no és una opció perquè et quedaries sense una protecció molt important: el protector d’esquena. A més, les proteccions contingudes en els vestits de turisme (i també en els d’aventura) es mouen i mai estan enganxades al cos: això significa que en cas de caiguda (que, com s’ha dit, passa amb més facilitat que en carretera) de vegades et trobes descobert just en el punt d’impacte.
- Casc: de nou, el casc integral de carretera de tots els temps. ¿400€ de Shoei no encaixen?
- Pros: ja és al garatge, protegeix molt bé, és silenciós i ventilat, la pluja no entra…
- Si alguna vegada has provat l’off-road amb un casc de carretera, ja sentiràs els primers símptomes d’asfíxia. De fet, els cascos de carretera estan dissenyats per ser aerodinàmics a altes velocitats i la zona de la barbeta està molt a prop de la boca i força ajustada. Això no permet una ventilació suficient quan comences a haver d’empènyer la moto, aixecar-la o fer algunes maniobres exigents i et provocarà ràpidament falta d’aire. La visera oberta ens omplirà la cara i els ulls de pols i, si està tancada, s’omplirà cap a dins i cap a fora, limitant la nostra ja limitada visió en termes d’angle visual. L’absència de l’alita para-sol assetjarà en els dies assolellats i les lents fosques integrades crearan problemes visuals (a més de pols).
- Guants: ídem. Cuir, cordura amb proteccions, hivern…
- Pros: protegeixen de les caigudes i del fred, ja els tens.
- Contres: fora de la carretera estàs en constant moviment; fre, embragatge i accelerador s’utilitzen constantment. Un guant de carretera resulta molt incòmode en poc temps, a més de restringir el moviment i generar fatiga en les articulacions de la mà.
Intermedi
Després d’uns mesos menjant pols, donant tombs i trobant-se en algunes situacions delicades, decideix buscar un parell d’opinions i buscar per aquí solucions més òptimes que li permetessin pilotar millor i millorar. “Al cap i a la fi, no soc un corredor del Dakar, només calen alguns trucs… mira Endurak”…
- Botes: arriben les primeres dedicades adventure.
- Pros: estan dissenyats per a un ús tot terreny en condicions òptimes, permeten una llibertat de moviments decent, compten amb protectors més segurs, solen ser impermeables i, en la seva majoria, també permeten portar-los sota d’un pantaló normal, a més dels pantalons de moto.
- Contres: Si et limites a pistes de terra i rutes poc exigents… no hi ha notes negatives particulars. Alguns models estan ben dissenyats i compten amb proteccions dignes de menció
- Vestit: arriba el vestit dedicat a l’ adventure riding.
- Pros: de nou, estan dissenyats de forma lògica i no presenten majors problemes -si- et limites a camins senzills en espais oberts. Solen tenir capes impermeables extraïbles o fins i tot laminades a l’exterior per evitar la pluja, tenen millor ventilació, materials més resistents a l’ibrició a les zones més propenses al desgast, colors més clars, butxaques interiors i exteriors i corretges d’ajust.
- Contres: Tot i així, si et limites a rutes “normals”… les coses milloren en comparació amb la configuració de perfil principiant. Podràs gaudir de la conducció per carretera i fora d’ella amb seguretat, amb materials més adequats i fins i tot de viatges d’aventura mixtos sense tenir males experiències.
- Casc: arriba el casc d’aventura
- A favor: l’evolució és radical. Per fi es pot respirar, tant que alguns models semblen un casc jet si no s’estàs acostumat. Normalment s’hi poden afegir ulleres per a una millor visió i més seguretat, a més de poder baixar la visera (sovint fins i tot amb les ulleres posades) per protegir-se de la pluja i el fred. Alguns models no tenen visera para-sol, cosa que també realça la senzillesa i lletjor del casc. La presència del para-sol (desmuntable) millorarà la visió en els dies assolellats.
- Guants: arriben els guants adventure.
- Pros: menys fatiga de la mà, millor esgarrifança, més comoditat i protecció en els nuvolots i sovint a les palmes tot i perdre impermeabilitat i protecció contra el fred en la gran majoria dels casos.
- Contres: després d’ hores de conducció tot terreny, poden començar a assetjar.
Avançat
Ha passat molt de temps des de les primeres sortides a rodar amb “por” i inestabilitat, fent girs amb el peu a terra i quedant-te bocabadat quan algú més atrevit es presentava amb un vessament sobre la grava… Ha passat molta aigua sota el pont (i també a les botes), has vist el terreny prou de prop com per entendre que has encertat en comprar certs materials i has parlat, intercanviat idees i consells amb prou gent entre sortides i esdeveniments dedicats com per passar al següent nivell. Les velocitats canvien, les rutes són cada vegada més desafiants i apareix el desig de millorar i copiar aquest tipus d’Instagram perquè “si ell pot fer-ho, jo també”.
- Botes: Arriben botes d’ Enduro o Cross.
- Pros: per fi turmell, espinilla i perone gràcies. Cops contra pedres o branques a les espinetes, atrapament del peu durant un gir, una caiguda des de parat amb la moto al peu… Per fi s’ ha aconseguit un nivell de protecció adequat per al propòsit.
- ContraLa mobilitat es redueix molt segons el model, la sensibilitat en l’ús de marxes i frens cal guanyar-la des de zero, la impermeabilitat és gairebé nul·la, és impossible calçar-los sota els pantalons tret que es dediquin a l’off-road (fora de les botes)… i si es vol caminar, gairebé semblarà que es va esquiant. També caldrà modificar l’ alçada de la palanca de canvis i del fre.
- Vestit: ‘adiós’… arriben pantalons i samarreta d’ enduro o roba tècnica lleugera específica i protectors individuals.
- Pros: gran llibertat de moviments, transpirabilitat i possibilitat de vestir-se per capes amb materials que ocupen poc espai un cop retirats però que permeten romandre protegit per a l’ ús dels protectors dedicats que veurem en unes línies. Els costos solen ser molt més baixos.
- Contres: seguiràs havent de conservar el teu vestit de carretera o d’aventura per a les sortides pel carrer o l’ús diari per la comoditat de portar protectors integrats, trigaràs més a vestir-te i desvestir-te i, excepte en alguns casos, necessitaràs un vestit impermeable per portar a tot arreu.
- Proteccions: venen les dedicades. Peto, colzeres, genolleres, proteccions…
- Pros: s’està molt ben protegits, ja que els protectors romanen enganxats al cos sense moure’s en cap moment i, segons el model, proporcionen abric quan fa fred, però també una bona ventilació quan fa calor.
- Contres: poden ser una mica incòmodes en alguns casos i “més calents” que els integrats, però l’alt nivell de seguretat hauria de prevaler.
- Casc: arriba el nucli tècnic d’ Enduro o Adventure.
- Pros: barbeta encara més pronunciada per a una millor ventilació, més entrades d’aire, sense lents de sol i, per tant, més lleuger, aleta para-sol més gran i, en alguns casos, sense visera perquè les ulleres d’enduro són imprescindibles.
- Contres: un casc més sorollós, menys abric en cas de pluja, menys aerodinàmic i en cas de no tenir visera, incòmode en trajectes on la pluja és possible.
- Guants: arriben els guants d’enduro/cross.
- Pros: lletjor, mobilitat total, esgarrifança, cost…
- Contres: zero impermeabilitat, zero protecció, zero abric contra el fred.
Expert
Milers de quilòmetres de pistes de terra, trialeres, fang, calor, fred, caigudes, vistes, rialles, llàgrimes… arribes a tenir un nivell prou bo com per participar en proves amb roadbooks com motos o fer entrenaments específics, per posar-te en tota mena de situacions difícils sense preocupar-te massa per possibles caigudes o problemes. Pots fer rutes amb els ulls tancats que abans eren impensables o precursores d’ansietat.
- Botes, granota i guants com per a nivell avançat, encara que en el 99% dels casos els pantalons i la samarreta d’enduro substituiran qualsevol vestit.
- Proteccions: anar ràpid o prendre rutes difícils, especialment amb motos de 200 kg, pot tenir greus conseqüències. Per aquest motiu, sovint es prefereixen genolleres ortopèdiques o semiortopèdiques en lloc de les estàndard, petos d’enduro/cross amb protectors de nivell 2 en pit i esquena i un collaret que limiti el moviment del cap per evitar compressions o imperestèsies cervicals.
- Pros: màxim nivell de seguretat
- Contres: molèsties i cost elevat
- Casc: estrictament enduro/cross sense viseres ni tonteries
- Pros: lletjor i ventilació
- Contres: poc adequat per a viatges de diversos dies
Amb aquest article no pretenc categoritzar les persones en funció de la seva vestimenta ni criticar determinades eleccions: el que he escrit és un simple resum de milers de quilòmetres i anys menjant pols i, més encara, una descripció de la meva pròpia història i la de molts altres.
Jo també vaig començar i després vaig passar als altres esglaons. I jo afegiria: cap pas endavant és obligatori. Un va en moto per divertir-se, sentir-se bé, viure i gaudir moments i llocs inoblidables, i cadascú ho farà amb el perfil que senti més seu.
L’important, com sempre, és tenir la voluntat i la humilitat de buscar amb objectivitat i escoltar els que tenen més experiència. No buscar dreceres o comprar accessoris a proveïdors xinesos online sense certificacions ni homologacions perquè costen la meitat. Avui dia disposem de tecnologia i recursos suficients per tenir motos totalment fiables així com roba i accessoris dedicats per a tots els gustos, totes les butxaques i ¡amb alts estàndards de seguretat!
La vida és una… ¡Gas a la vida!
Com sempre, per a qualsevol pregunta, consell o crítica, ¡pots trobar-me a Instagram (click) o deixant un comentari més avall!
Fotos de Maria Giovanna Diana
Articles interessants
